Investigació
Un grup de científics de la Universitat Politècnica de Madrid i de la Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro, a Portugal, han demostrat que reordenant molecularment la partícula de gluten amb un polisacàrid natural (quitosà), és possible crear productes que continguin gluten i que siguin alhora aptes per celíacs. És a dir, reduir la toxicitat del gluten pels celíacs. Això presentaria en un futur un mar molt ample de noves possibilitats alhora de l’elecció d’aliments d’un celíac. Marta Rodríguez-Quijano, una de les científiques que ha format part de l’estudi diu “no retirem el gluten, el modifiquem mínimament per tal de que no sigui tòxic per aquestes persones”. Els realitzadors d’aquesta investigació asseguren que les modificacions en la proteïna no fan que variin les seves característiques que aporten l’elasticitat en els productes elaborats a partir de farines que la contenen i que el fan una substància tan necessària i usada en el nostre dia a dia.
És un estudi procedent de la facultat d’odontologia Henry M. Goldman de Boston. Un grup de científics han descobert un microorganisme a la saliva que conté la presència d’un enzim capaç de degradar efectivament el gluten. Concretament han estat capaços d’aïllar aquests enzims degradadors que tenim de forma natural a la boca. Els han classifica com unes proteases capaces de digerir les proteïnes i comenten que fins hores d’ara havien estat completament ignorades però que tenen un gran potencial per crear un tractament enzimàtic contra la celiaquia. la conclusió extreta de l’estudi és que les capacitats enzimàtiques d’aquests bacteris presents en la cavitat bucal podrien ser capaces de degradar els pèptids que conformen el gluten i que desencadenen la reacció immunològica. El gran dubte que sorgeix en front aquest descobriment és que si el tractament seria segur ja que prové d’un bacter. Els científics encarregats de la recerca asseguren que sí, ja que és un bacteri utilitzat en la cuina japonesa anomenat Bacillus subtilis. Per molt que res d’aquest estudi sigui definitiu, els recercadors asseguren que seria òptim seguir amb la via d’estudi i creuen que pot tenir resultats més que prolifers.
Un estudi d’ Alberto Caminer, començat a l’Hospital de Lleó com a tesis dirigida per Javier Casqueiro amb col·laboració d’un grup dirigit per Santiago Vivas i continuat a la Universitat de McMaster (Hamilton, Ontario-Canadà), afirma haver descobert a través de l’experimentació amb ratolins que els celíacs posseeixen un bacteri a l’intestí que fa que el gluten es torni tòxic a l’hora de digerir-lo, mentre que les persones sanes compten amb un altre grup de bacteris que actua diferent, acaba amb aquesta toxicitat i per això no presenten danys. Els científics involucrats afirmen que a continuació buscaran la manera d’establir a l’organisme dels celíacs una comunitat de bacteris que “desintoxiqui” el gluten per així revertir la malaltia.
L’any 2020, un científics de la universitat de Helsinki recolzats per Cour Pharmaceutical Development Company, van anunciar que havien desenvolupat unes partícules minúscules que contienen gliadina, la part del gluten que desencadena la reacció immunitària i que arrel d’això havien creat una possible teràpia. Van provar el tractament en ratolins sensibles al gluten i van veure que disminuïa notablement l’actuació de les cèl·lules T específiques de la desenadenació la reacció, així com el dany en els intestins i la inflamació. Amb aquest descobriment, es formula la idea de que és possible reprogramar el sistema immunitari dels afectats i instruir els limfòcits del seu organisme perquè tolerin el gluten. Els investigadors encarregats de l’estudi han adquirit la llicència per realitzar assajos pel desenvolupament de la cura, però encara queden molts anys de proves per veure si és, en un futur, una possible solució.
Científics de tot el món estan buscan aquesta vacuna que sería terapèutica dirigida a la reacció immunològica ja existent, és a dir que funcionaria totalment diferent a la de la Covid-19 o a la del xarampió. Hauria de bloquejar la reacció immunològica que desencadena l’organisme dels celíacs enfront el gluten i ensenyar el seu cos a no reaccionar davant la seva presència. El camí cap aquests avenços científics està sent difícil degut als alts preus de l’investigació. Una les vacunes candidates més prometedores era la NEXVAX2, que va arribar a la segona fase d’assajos clínics amb humans malauradament va ser descartada ja que comprenia diversos errors en el seu funcionament i no oferia una protecció prou elevada contra el gluten. Tot i així, va permetre als científics adquirir molts coneixements per continuar centrant-se en l’objectiu.
Darrerament s’ha realitzat un estudi a l’universitat de Tampere on s’ha investigat si un inhibidor de transglutaminasa 2 tindria potencial per tal d’elaborar un fàrmac per tal d’aturar la patologia. Investigacions anteriors ja havien donat evidències de que això podria ser així, però aquest estudi, basat en l’anàlisi de més de 100000 gens, deixa com a resultat proves molt més sòlides de que aquest mètode podria servir per desenvolupar un medicament que solucioni el problema en un futur.
Aquesta opció ja està present al mercat encara que continua havent-hi una línia d’investigació oberta ja que és susceptible a moltes millores. Es tracta d’un fàrmac que en comptes de permetre la ingesta de gluten lliure, atenua les conseqüències de la ingesta. La pastilla està composta de diferents enzims digestius extrets de vegetals, bacteris o fongs que trossegen la proteïna i la degraden per complet. El problema del gluten és que no hi ha cap humà que el pugui degradar per complet, en comptes de quedar els aminoàcids separats d’un en un per ser absorbits a l’intestí queden algunes restes de polipèptids d’uns 30-40 aminoàcids i aquests provoquen reaccions al·lèrgiques als celíacs. Degradant per complet la proteïna s’impedeix que quedein aquests fragments més llargs i s’evita la reacció immunològica. Cal especificar que aquest fàrmac ajuda a frenar l’impacte de consumir gluten per contaminació o per error però en cap cas permet poder tornar a una dieta amb gluten i no està especialment indicada per celíacs, encara que es podria arribar a recomanar si es veuen obligats a menjar en un entorn on no tenen una seguretat alimentària al 100%.